La meua besàvia era «escampadora de blat i arreplegadora d’ordi», vol dir que estalviava coses inútils i malgastava les profitoses. Refranys com aquest ens recorden els temps on els cereals formaven part i vida dels paisatges de la Marina. Ara l’Associació del Mercat del Riurau de Jesús Pobre està recuperant variants de blat de la Marina: assolacambres, rojal, fartó, amorós blanc…, essència de les nostres coques i pans.
El trull (trill) o trompellot era per a batre els cereals. «Trompellot» també diguem a la Marina a una persona atrotinada, que entrompessa fàcilment.
A altres llocs diuen «trull» a una premsa de vi o un molí d’oliva (almàssera), fins i tot un lloc per guardar oli o vi o xafar el raïm (cup). I es que en llatí «tribulāre» (d’on ve trillar) vol dir premsar o batre.